5.
Encara no
fosqueja i, de lluny,
se senten ja coets i molts petards;
serà la nit més curta de tot l’any,
se senten ja coets i molts petards;
serà la nit més curta de tot l’any,
d’un altre
any –ja són sis– aquí a Girona,
d’un altre
any –ja són més de vint-i-quatre–
al món amb
tu. Des de la teva cambra
parlem,
prudents, de la vida, dels cors
que ens
parlen i ens separen perquè ens diuen
coses ben
diferents. Aquesta nit
ens els
escoltarem, els cors; sabem
que ja ha
arribat el moment. Nit de nits.
Aquella nit
els vàrem escoltar,
no van ser
gens innaccessibles: clars
i diàfans,
distints d’altres secrets
del cor,
perquè eren com secrets a mitges.